Dóna sang!

Benvolguts co-aprenents:

Han fet una crida molt urgent relacionada amb la necessitat de sang en els hospitals. Només en tenen per a quatre dies màxim!!!!!

Vos adjunte la pàgina on trobareu els diferents punts de la Comunitat Valenciana on podeu anar a donar sang:
http://centro-transfusion.san.gva.es/

Estaran des de les 17h fins a les 20,30h en Alcoi, Alacant, Benimamet, Benimuslem, Benlloch, Buñol, Castelló de La Plana, Elx, Elda, Font de la Figuera, Ibi, Picassent, Qautretonda, Sagunt, Sant Joan d'Alacant, Sedaví, Silla i a València.

Tots hem passat o passarem per un quiròfan algun dia, i la sang que ens donen prové de la generositat dels demés. Siguem generosos també, per favor!!!!!

Una abraçada i gràcies!!!!

La mirada crítica

Cada any tinc per costum anar al quiosc en el mes de gener i adquirir una de les agendes que regalen les revistes dirigides al sector femení de la població. Com que només ho faig un cop a l'any, m'agrada donar una ullada als continguts de les pàgines, més que res per saber també què és allò que en teoria m'hauria d'atraure irresistiblement pel fet de ser dóna.

Normalment, no li done cap importància a les fotografies manipulades, als continguts masclistes o als esteoreotips socials discriminatoris que promouen. Més que res, perquè ens tornaríem bojos si estiguerem tot el dia pensant en el mateix. Reconec que cada setmana compre la revista Hola i sincerament, ho faig per a distreure'm gustosament, no és cap crim.

No obstant això, no sé si és perquè ja tinc la mirada un poc més educada, o senzillament perquè estic molt cansada de patir les conseqüències de la irresponsabilitat social de què fan mostra els mitjans de comunicació, però esta vegada crec que han sobrepassat els límits acceptables.

No vull adelantar-me i preferisc esperar a llegir els vostres comentaris. M'interessa moltíssim saber què en penseu com a futurs docents i/o pares i mares. Tinc preparada una carta per a enviar-la a la redacció de la revista i abans d'enviar-la vull estar segura que no em deixe res.

Vos faig arribar un dels articles que em vaig trobar dins de la revista Cosmopolitan. Està escrit per una dóna i és una de les dos editores de la revista en Espanya. Ni és metgessa ni tampoc és cap especialista acreditada en el tema. Aparentment, després de llegir l'encapçalament, no sembla que es tracte d'un escrit massa "fort" si el cataloguem com un article promotor de la salut. Si més no, si passeu a la segona pàgina, vos topareu amb la realitat de la frivolitat periodística. Una superficialitat molt perillosa...

Hi ha alguna cosa que no vos agrada? Sou "chicas precavidas"?

Conflicte cognitiu

"En el umbral del descubrimiento, desde el instante en que para los primeros navegantes una nueva tierra fue avistada hasta el momento de poner el pie sobre la costa, desde el instante en que tal sabio pudo convencerse de que acababa de ser testigo de un fenómeno desconocido hasta la fecha, hasta que comienza a valorar el alcance de su observación-abolido todo sentimiento de duración en la embriaguez de la suerte-, un finísimo pincel de fuego desprende o completa de manera única el sentido de la vida. Se trata de no dejar que, detrás de uno se enmarañen los caminos del deseo. Nada está más lejos de esto tanto en las artes como en las ciencias, que la voluntad de aplicación, de botín, de cosecha. ¡Maldito sea todo cautiverio, sea en nombre de la utilidad universal o en los jardines de piedras de Moctezuma! Todavía hoy sólo espero algo de mi propia disponibilidad, de mi sed de errar a mi encuentro de todo, confiando en que me mantenga en comunicación misteriosa con los otros seres disponibles, como si fuésemos llamados a reunirnos súbitamente. Desearía que mi vida no dejase tras ella otro murmullo que el de una canción de centinela, una canción para engañar la espera. Independientemente de lo que se logre o deje de lograrse, lo magnífico es la espera misma."

El amor loco (1937)

André Breton

Em recorda un d'aquells textos de Borges que he de llegir trenta vegades per a descobrir tot allò que s'amaga darrere. Estes paraules les dedique a les meues companyes Laura i Almudena. He aprés a veure a través dels seus ulls, a entendre les seues angoixes i a respectar els seus silencis. Tal i com diu el text, som "éssers disponibles" i aquest concepte cultiva tot un món d'oportunitats i d'aprenentatges. M'heu creat un conflicte cognitiu realment significatiu i amb això m'heu ensenyat a ser més "humana".  Només espere que amb les mostres de suport de tots els companys hageu aprés també alguna cosa: a estimar-vos un poquet més, a confiar en la vostra riquesa personal i en el grup, i a interaccionar amb els companys. TOTS som co-aprenents i ningú pot funcionar independentment del conjunt.

A la resta, BRAVO!!!!! Em meravella escoltar-vos i vos ho dic amb el cor a la mà. Com diuen els valencians: "massa pa la carabassa". Espere que estigueu gaudint de la família i els amics, i agafant forces per a l'última sessió.

Una abraçada de la vostra "fan number one"...

Crear hàbits, crear necessitats, crear vincles...

«- Qu'est-ce-que signifie «apprivoiser» ? dit le Petit Prince.
- C'est une chose trop oubliée, dit le renard. Ça signifie «créer des liens».
- Créer des liens?
- Bien sûr, dit le renard. Tu n'es encore pour moi qu'un petit garçon tout semblable à cent mille petits garçons. Et je n'ai pas besoin de toi. Et tu n'as pas besoin de moi non plus. Je ne suis pour toi qu'un renard semblable à cent mille renards. Mais, si tu m'apprivoises, nous aurons besoin l'un de l'autre. Tu seras pour moi unique au monde. Je serai pour toi unique au monde...»

Le Petit Prince

Antoine de Saint-Exupéry, 1943

"- Què significa "domesticar"? - digué el Petit Príncep.
-És una cosa massa oblidada- digué la guineu- Significa "crear vincles".
-Crear vincles?
-Sí- digué la guineu- Per a mi, de moment no ets més que un noiet similar a mil noiets. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. No sóc per a tu més que una guineu similar a cent mil guineus. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Seràs per a mi únic al món. Seré per a tu, única al món..."

El Petit Príncep
Antoine de Saint-Exupéry, 1943

Quina manera tan tendra d'interpretar les relacions humanes... I la realitat és, ni més ni menys, aquesta: ens necessitem els uns als altres i ens nutrim els uns dels altres. Malgrat això, no estem habituats a demostrar el nostre respecte, la nostra admiració, o senzillament, la nostra estima cap a tota la gent que ha passat a ser "única" per a nosaltres. Hauria de ser un hàbit!

Ahir em vaig veure totalment desbordada pels sentiments i les emocions que vau ser capaços de provocar en mi. Tenia l'ànima trasbalssada de veure com despullàveu en public les vostres. Va ser tan gratificant sentir el meu nom quan llegíeu els escrits, que no tinc paraules per a expressar la meua felicitat. Pensar que algú em recordarà en algun moment determinat de la seva vida, o saber (perquè així m'ho heu fet arribar) que he contribuït en el procés d'aprenentatge, de canvi i/o de creixement dels meus companys, és desconcertant (en el bon sentit de la paraula, clar)...

Després de la sessió "melodramàtica" d'ahir, com quan veus una pel·lícula d'aquelles que et deixen sense respiració, vaig haver de tornar a casa caminant, passejant, respirant l'aire que em permetés digerir tot allò que havia escoltat feia unes hores... Sentia nostàlgia i temor per pensar que potser mai més tornaríem a treballar junts, a somiar junts. No obstant això, la certesa de saber que hem sapigut aprofitar i exprimir al màxim aquesta oportunitat, em proporciona una satisfacció tan gran que per res del món ho canviaria.

Gràcies Alba per començar, gràcies Miguel Ángel per gaudir i animar-nos sempre a gaudir, gràcies María per ser tan justa, gràcies Vicent per la teua honestedat, gràcies David per la teua força, gràcies Iovis per la teua clarividència, i gràcies Marta per la teua sinceritat. Ens heu donat una lliçó d'humiltat i transparència que no oblidaré mai. Fer front a la situació d'ahir sense disposar de cap precedent vos fa grans, molt grans!

Una abraçada ben forta companys!

Reflexions de fa més de vint segles...

"El ejercicio físico no sólo es necesario para la salud y el desarrollo del cuerpo, sinó también para equilibrar y corregir la actividad intelectual. El "simple" atleta es brutal y filisteo; el "simple" intelectual, inestable y falto de rigor. La verdadera educación debe afinar las cuerdas del cuerpo y la mente para perfeccionar la armonía espiritual."

Platón

I encara estem així...

Dia Mundial Contra la SIDA

Ahir es va fer, a la Plaça de la Verge, un acte de conscienciació sobre la protecció per a frenar els contagis de la SIDA. En contra de qualsevol previsió, estos contagis estan creixent entre la població jove homosexual. En El País es diu que entre els causes principals que provoquen aquest fet, es troba la lectura errònia dels missatges preventius o la seua inintel·ligibitat.
En un país desenvolupat com el nostre, on ens veiem desbordats per tanta informació "preventiva", què està fallant? Perquè no ens enganyem, la SIDA ja no és una enfermetat que pateixen els sectors marginals...

Mireu quina campanya més currada van dur a terme els responsables de Calcsicova (agrupament d'associaccions de lluita contra la SIDA). Mireu l'escenari!!!!! Crec que ja no es pot ser més encertat!!!!!

P.D.: Els preservatius els van fer els estudiants de Belles Arts.

Posa-li imaginació...

Maite, absolutament genial!!!!!!